La Creu Roja tingué el seu origen el 1859, quan Henry Dunant contemplà, a la batalla de Solferino, com els ferits quedaven sense assistència en el camp de batalla.

Va concebre així la idea de crear Societats de Socors en cas de guerra o desastre, constituïdes per voluntaris formats i preparats per aquests tipus de successos. Va estendre la seva idea a través d'un llibre imprès a Ginebra el 1862, titulat "Un Record de Solferino".

El 1863 es constituí un comitè de cinc persones, amb la intenció de donar forma al treball realitzat per Dunant fins aleshores. Aquest comitè, que més tard es denominà "Comitè Permanent Internacional", decidí convocar una reunió internacional a Ginebra. El Comitè estava presidit pel General Dufour, militar suís; el secretari era Dunant; i els restants membres eren Moynier i dos metges, els doctors Appia i Maunoir.

La Conferència Internacional, celebrada el 26 d'Octubre de 1863, va reunir 36 participants representant 14 nacions europees. Aquesta conferència va tenir dues importants conseqüències: increment de la influència del comitè organitzador i va aprovar algunes resolucions de manera que fossin estudiades pels països per a la seva possible aprovació en una Conferència Diplomàtica.

La Conferència Diplomàtica, celebrada a Ginebra el 8 d'Agost de 1864, va comptar amb l'assistència de 24 representants de 16 països europeus i alguns observadors dels Estats Units, que varen influir en les exposicions sobre el treball dels voluntaris en tasques de socors en cas de guerra o desastre. La Conferència va obtenir, com a resultats, la signatura del Primer Conveni de Ginebra i la creació d'un emblema: la creu vermella sobre un fons blanc. El Dr. Appia, del comitè fundador, fou el primer home que portà aquest símbol al seu braç durant la guerra entre Prússia i Dinamarca el 1864.

Mentrestant, aquest moviment comença a conèixer-se amb el nom de la Creu Roja, i el Comitè va prendre el nom de Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

Després d'aquest Primer Conveni de Ginebra, hi va haver una successió de convenis i protocols per a la protecció de les víctimes de guerra, constituint, el seu conjunt, el que es coneix com a "Dret Internacional Humanitari".